He nascut a Eivissa i he viscut des de sempre dins el casc
urbà de Sant Antoni, pràcticament puc afirmar que m'he criat entre els turistes
i he viscut de primera mà l'evolució del turisme i l’oferta complementària al
meu municipi i a la resta de l'illa.
Actualment, treballo en el sector dels serveis com a tècnic de
manteniment d'equips electrònics i ni em plantejo deixar Eivissa per anar a buscar-me
la vida fora d'aquí. En l'àmbit de l'associacionisme, des de ben petit he format
part d'una colla de ball pagès de la que encara n'estic orgullós de seguir essent-ne
membre després de quasi 30 anys, així com també soc membre de l'Institut d'Estudis
Eivissencs i de l'associació cultural Vuit d'Agost.
Puc afirmar que estimo Eivissa i que no la canviaria per res del
món, però que si que aquí fan falta uns canvis necessaris per mantindre la identitat
cultural d'Eivissa i trobar un equilibri entre el turisme i el benestar dels ciutadans.
¿Qué cambios tiene previsto en Eivissa?
Eivissa necessita més autogovern i un millor finançament. Hem
de reclamar la gestió de les infraestructures clau per a l’economia eivissenca i
rebre l'aportació econòmica de l'Estat en funció de la recaptació d'Eivissa.
El model turístic i la l'estacionalitat de la temporada turística,
que és el motor principal de la nostra illa, s'ha de posar sobre la taula per tal
que puguem assolir un model més sostenible i respectuós. S'ha de posar solució al
fet que cada vegada més, ve gent a “fer la temporada” a Eivissa d'esquenes a la
legalitat, ja siguin les organitzacions de taxis pirates, l’oferta il·legal de pisos
i feines que són en molts casos, controlats per uns pocs que només busquen el seu
enriquiment personal i qualsevol altre activitat que es basi principalment en guanyar
sous i no pagar imposts, i que causen un greu perjudici als ciutadans eivissencs.
¿Qué haréis hacia el pequeño comercio para mejorarlo y hacia
las grandes superficies que se han establecido?
En el tema del comerç, s'ha de tenir en compte que el petit
comerç local no només beneficia al comerciant, sinó que el petit comerç local és
el qui més productes compra als productors locals, cosa que les grans superfícies
no sempre fan o, si compren productes locals, es valen de la seva posició de superioritat
per fixar uns preus que difícilment són rendibles pels petits productors i que aboquen
al tancament de petits negocis de l'àmbit primari i secundari. S'han de fer línies
d'ajuda, sobretot, a la producció agrícola de quilòmetre zero i amb producció ecològica,
que és un camp que cada vegada atrau més als clients que busquen productes de major
qualitat.
¿Qué cuestiones ves prioritario abordar y solventar en el
Consell de Eivissa?
El Consell Insular d'Eivissa ha de ser una eina propera als
ciutadans, ha de deixar se significar un lloc on la burocràcia torna impossible
per la gent del carrer la major part dels tràmits.
El Consell ha de significar una unió de criteris i una unificació
en la gestió dels ajuntaments i dels afers que afecten a més d'un ajuntament i mai
una duplicitat de tràmits que, de vegades, vas de l'ajuntament al Consell, i del
Consell a l'ajuntament. S'han de trobar les mesures oportunes i acords amb els ajuntaments
per tal de que els tràmits que depenen del Consell es puguin gestionar des dels
ajuntaments evitant que la gent s'hagi de desplaçar necessàriament fins a la seu
de l'avinguda Espanya.
¿Qué mejoras harás para Eivissa en el tema de obras y construcciones?
Des de la part que afecti al Consell, s'ha de controlar el
creixement urbanístic d'Eivissa, controlar les construccions il·legals i dotar el
Consell dels agents d'inspecció laboral necessaris per controlar que es compleixen
les normes de seguretat laboral al mon de a construcció. També s'ha d'ajudar als
propietaris de bens catalogats i d'interès cultural a l'hora de realitzar reformes
i millores, ja que la possessió d'un BIC ha d'implicar unes garanties de conservació,
però compatibles amb l'adaptació de les necessitats dels propietaris per poder habitar
les cases catalogades com a BIC i el manteniment, conservació i restauració d'altres
elements catalogats com a BIC que no són cases (trulls, molins, torres...).
La part d'obres que més impacte visual té a l'illa d'Eivissa,
com podrien ser obres inacabades, obres abandonades, etc., correspon més a l'àmbit
dels ajuntaments que no al Consell Insular.
¿Qué tipo de promoción turística haréis?
S'ha de buscar un canvi en el turisme de festa i de “tot es
val a Eivissa”.
A Eivissa s'ha de poder venir de festa, però amb respecte cap
als qui vivim aquí tot l'any, amb respecte cap al medi ambient i a les normes de
convivència bàsiques que s'han de demanar a qualsevol persona a Eivissa, ja sigui
turista o resident.
La promoció turística que s'ha de fer és la de platja i oci,
com no, però compatibilitzant-la amb la oferta cultural, paisatgística, d'esports,
de rutes de senderisme i ciclisme, de restauració... que els turistes que venen
entenguin que aquí no hi ha només discoteques, sinó que hi ha tot un horitzó cultural
i de possibilitats que desconeixen.
¿Qué haréis para que no pase como este año y no sea un caos
la ITV en Ibiza?
Aquest problema es soluciona mitjançant l'aportació de més
tècnics a aquest servei públic, s'ha d'estudiar si s'han de contractar de nous o
si es pot fer una redistribució de funcionaris per tal de poder disposar de més
personal sense haver de realitzar noves contractacions.
¿Por que la ciudadanía debería votar a usted y a su partido?
Nosaltres defensem el dret de les persones davant les institucions,
volem trobar una solució als qui estan més desemparats, volem acabar amb els problemes
de corrupció que afloren cada dia, volem donar més veu a la ciutadania mitjançant
les consultes populars. Esquerra Republicana és reconeguda per la seva lluita pel
dret a decidir. A més de tot això, defensem la identitat dels eivissencs i d'Eivissa,
cosa que no sembla important a molts altres partits, que ho troben secundari. Nosaltres
pensem que és compatible defensar totes aquestes coses alhora.
¿Qué haréis para disminuir el paro en Ibiza?
Es poden buscar formules per ajudar a posar en contacte a
la gent que busca feina amb les empreses que busquen treballadors, potenciar la
feina del SOIB en la mesura del possible, però sense oblidar que el Consell és
un òrgan de Govern i no una empresa de col·locació laboral. Un altre aspecte a
tenir en compte és que s'ha de dotar al Consell dels inspectors de treball necessaris
per acabar amb l'economia submergida que infringeix sistemàticament els drets
dels treballadors i que deixa de pagar uns impostos a la Seguretat Social que
són necessaris en la situació actual per poder garantir que tothom tingui abast
a una sanitat adequada.
¿Qué salario tendríais tu y tu equipo de gobierno en el Consell?
Un salari amb el que es pugui viure com un ciutadà normal,
però sense oblidar la responsabilitat que comporta governar i que no sigui motiu
per que la funció de governar no sigui objectiu de les persones més preparades que
treballen al sector privat. Personalment, crec que el salari d'un càrrec públic
no hauria de sobrepassar tres vegades el salari mínim interprofessional.
¿Pactaríais con algún partido para conseguir el Consell?
Per tal de poder mantindre la independència del nostre partit
i del nostre programa, es poden pactar punts concrets per fer governable el Consell,
però sense un pacte que comprometi el nostre programa electoral durant tota la legislatura;
així es pot mantindre l'autonomia necessària per poder portar a terme el programa
electoral pel qual els ciutadans t'han votat.
¿Qué harás para la educación en Ibiza y los problemas que
ha habido durante estos últimos años?
El problema de l'educació ha sorgit en els darrers anys per
unes polèmiques creades pel Govern de Bauzà, que no ha atès ni a les repetides sentències
judicials que no li donaven la raó. És cert que s'ha de potenciar l'aprenentatge
de quantes més llengües, millor, però sense que això sigui un pretext per fer desaparèixer
la nostra llengua, el català parlat a Eivissa, de les escoles. A més, no entenc
com s'ha volgut fer una reforma del món educatiu sense contar amb els principals
implicats i experts, els professors. Qualsevol canvi que es faci en el sector de
la educació o qualsevol altre sector professional, s'ha de fer amb el consens dels
qui més en saben, els que hi treballen, i mai s'ha de deixar d'escoltar el que ens
diuen aquests professionals.
¿Cuál sería su política en el tema del deporte y eventos
deportivos?
Cada vegada hi ha més gent que practica esport i gent que ve
a Eivissa a participar en competicions esportives. Eivissa s'ha de promocionar com
un destí esportiu, sobretot a l'hivern, per donar a conèixer l'Eivissa que no és
festa i alcoholisme.
¿Qué harás en el tema del Cetis y que mejore las paradas
de autobuses en Ibiza?
S'ha de fer un estudi de les línies d'autobusos a fons, ja
que en aquesta legislatura s'han d'ofertar les concessions de les línies de transport
per carretera. S'ha d'aconseguir que el transport públic sigui útil per a quanta
més gent sigui possible. El Cetis és una infraestructura de la ciutat d'Eivissa
que ha patit diverses polèmiques, però és millor el Cetis que el carrer. Si s'han
de fer adaptacions per fer-lo més segur i utilitzable, s'hauran de fer, però s'ha
d'obrir i donar servei al ciutadà. No s'entén que per anar d'una línia d'autobús
a una altre, els ciutadans hagin de recórrer bona part d'una avinguda i sense gaire
informació de les parades. El Cetis solucionava aquest problema. També s'ha de tenir
en compte que els vehicles de transport públic són cada vegada més grans, potser
s'hauria de parlar amb les empreses de transport per tal de que si hi ha més demanda
de transport públic, en vers d'ampliar els vehicles, s'ampliïn les freqüències.
¿Cuál será su política territorial, cultural, ambiental y
patrimonial?
Bé, en aquesta pregunta hi ha coses molt oposades que requereixen
respostes separades.
–
Política
territorial. A Eivissa hi ha uns recursos limitats, els aqüífers estan sobreexplotats
i s'estan salinitzant, les depuradores són insuficients, les carreteres, a l'estiu,
es queden petites, i un llarg etcètera de problemes que arriben de la ma de la massificació
urbanística. S'ha de determinar un sostre de població, és una passa molt valenta
i de dubtosa reputació per molts de sectors, però la nostre illa és limitada en
espai i recursos i si volem poder seguir vivint en la nostra illa i que la nostra
illa pugui seguir vivint, s'ha de limitar la destrucció del territori amb més ciment.
No per més gent vingui a Eivissa, millor seran els negocis, ja s'ha demostrat que,
a més passa el temps i més es deteriora el territori, no sempre, més bé, quasi mai,
Eivissa i els eivissencs ens-hi veiem beneficiats, només uns pocs, que solen ser
els de sempre, es veuen beneficiats de la indústria del totxo i el formigó.
–
Política
cultural. A Eivissa hi ha un recull de cultures, gairebé es pot dir que hi ha un
poc de cada cultura del món. Totes les cultures són ben rebudes, però moltes vegades
observem amb admiració les cultures arribades a la nostre illa, mentre que oblidem
que nosaltres també tenim una cultura rica, centenària, única al món i desconeguda
per quasi tothom. En el món de les colles de ball pagès, de les quals, n'hi ha una
a la que jo pertany, ja no ens sembla estrany que parlem amb algú que porta dècades
vivint a Eivissa i no coneix ni el més mínim dels balls tradicionals, de la cultura
i de les tradicions eivissenques. S'ha de donar a conèixer la nostra cultura a tothom
que arribi aquí, als turistes i als qui venen a establir-se a la nostra illa en
busca d'un nou futur.
–
Política
ambiental. El medi ambient és el que ens dóna la vida, sense medi ambient no hi
ha res. A Eivissa hi ha molta feina per fer en el tema del medi ambient, durant
molts anys, els eivissencs hem mirat pel benefici propi i sense tindre en compte
el medi ambient, un entorn que cada vegada més, atrau als visitants pels paratges,
costes, platges... una gran varietat de llocs que s'han de reforçar i conservar
per les generacions futures i que donen personalitat a Eivissa i als eivissencs.
S'ha de poder compatibilitzar l'explotació de les platges i cales amb el medi ambient,
s'han de controlar i limitar les urbanitzacions que destrossen el poc que ens queda
d'espai verge a l'illa d'Eivissa en benefici d'uns pocs, i no només s'ha de vetllar
pel meni ambient a la terra, sinó també a la mar, conservant les praderes de posidònia
marina que oxigenen l'aigua de les nostres platges i els donen aquest aspecte d'aigües
netes i transparents mitjançant l'ordenament de les activitats nàutiques i els fondejos
d'embarcacions.
–
Política
patrimonial. A Eivissa som rics amb patrimoni, més del que ens pensem. L'aïllament
de la nostra illa durant segles ens ha afavorit en la conservació de béns patrimonials
que veiem a diari i que no sempre tenim en compte. El patrimoni d'Eivissa no es
limita a les murades i Dalt Vila, el patrimoni eivissenc s'escampa per tot arreu
de l'illa d'Eivissa, aquí conservem edificis i altres bens patrimonials que, en
altres condicions, ja faria temps que haurien desaparegut i que són herència de
les cultures que han passat per la nostra illa, des dels fenicis fins avui dia.
Aquest patrimoni, que en gran part està a les mans privades, s'ha de conservar amb
l'ajuda de tothom i també del Consell, cada vegada que un element patrimonial eivissenc
desapareix per l'acció de les màquines, es perd un bocinet d'Eivissa.
¿Cuales son las propuestas que tenéis para mejorar la relación
del Consell de Eivissa y Formentera?
Els consells d'Eivissa i el de Formentera, en un passat, estaven
unificats sota el mateix òrgan, el Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Des de
fa unes legislatures, Formentera gosa del seu propi Consell-Ajuntament insular,
independentment del d'Eivissa. La única proposta que es pot contemplar ara mateix
és garantir que cada illa tingui el seu propi òrgan de govern independent i que
el Consell d'Eivissa i el de Formentera no s'interfereixin i col·laborin en aquells
camps en els que hagin de treballar junts, amb respecte mutu entre les dos institucions.
¿Qué cuestiones ves prioritario abordar y solventar en el
Consell de Eivissa?
El Consell és l'eina que dona suport a les funcions que queden
per sobre els ajuntaments, tota Eivissa es serveix del Consell per temes de depuradores,
dessalinitzadores, carreteres, etc., però quasi no té cap eina per recaptar i obtindre
ingressos propis a part dels que venen de les altres institucions. S'ha de reclamar
un millor finançament que estigui en consonància amb les necessitats de la nostra
illa.
¿Qué mejoras haréis para mejorar la sanidad en la isla?
L'hospital de Can Misses ha de contar amb els recursos necessaris
per donar cabuda a totes les necessitats de la població, minimitzant els desplaçaments
de malalts fora d'Eivissa, també s'ha de tenir en compte la dispersió de la població
eivissenca per dotar a les parròquies d'un servei primari de salut més proper al
ciutadà i millorar i augmentar les PAC mòbils, sobretot en l'àmbit rural.
Per un altre costat, com a sanitat també s'ha de tindre en
compte l'apartat de prevenció, fent anàlisi de l'estat de les aigües que es distribueixen
pel consum humà, la qualitat de l'aire que respirem... fer campanyes de conscienciació,
dels efectes de la radiació solar sobre el cos humà, del tabaquisme, alcoholisme
i consum de drogues, sense descartar qualsevol altre matèria en la que fer prevenció.
¿Cuál sería su política en el tema de los taxis y las licencias?
El cas de les llicències de taxi és un dels més complicats
de donar solució, donada la divisió interna dels sectors del taxi. És un tema que
s'ha de tractar des de zero i buscant si aquest problema s'ha tractat a altres llocs
i mirant quines passes han fet per donar-li solució.
¿Cuales son las propuestas que tenéis para Sant Josep, Sant
Joan, Sant Antoni, Santa Eulària y Vila?
Millorar la comunicació entre Consell i ajuntaments i
escoltar les necessitats de cada municipi per trobar una solució als problemes
plantejats. S'ha de recuperar el consell d'alcaldes i fer-lo funcional,
independentment del color polític de cada municipi.
¿Cuál seria la promoción lingüística que harías para mejorarlo
en Ibiza?
Hi ha hagut polèmiques per les ajudes que s'han donat per la
promoció de la llengua catalana a Eivissa, però hem de recordar que es tracta de
la llengua autòctona d'Eivissa, el que s'ha parlat quasi en exclusivitat fins a
l'arribada del boom turístic i que està en un greu perill pel menyspreu que rep
per tot arreu. Si es mira la realitat de l'estat de la llengua catalana en la seva
varietat parlada a Eivissa, pel carrer, pels comerços, pels mitjans de comunicació
públics, etc., el castellà ocupa la gran majoria de l'espai i deixa el català als
espais més íntims i reduïts. S'ha de fomentar l'aprenentatge de la llengua pròpia
d'Eivissa, la nostra llengua, com a eina d'integració i s'ha de tornar al requeriment
del coneixement de la llengua catalana per accedir al funcionariat i als càrrecs
públics. Així com no s'entendria que un funcionari no parlàs castellà, no es pot
assolir la normalització lingüística i la possibilitat d'emprar la llengua catalana
pròpia d'Eivissa als espais públics, si les persones que fan feina per l'administració
pública no són capaços d'entendre a algú que s'hi dirigeix en eivissenc. A partir
d'aquí, s'ha de treballar per estendre l'ús i coneixement de la nostra llengua,
com a part de la nostra cultura, també a l'àmbit privat.
¿Qué haréis para que el paro de Ibiza baje mas en la temporada
de invierno?
Com ja hem respost a la pregunta número 8, potenciar la
feina realitzada des del SOIB, però s'ha de tenir en compte que gran part dels
aturats d'Eivissa són treballadors fixes-discontinuats que a l'estiu tenen la
seva feina, cosa que és molt sovint amb una altre feina, ja que feines exclusives
d'hivern n'hi ha poques. Una solució en aquests cassos, és allargar la
temporada en la major part possible.
¿Daréis ayudas a hoteles y negocios que contraten a ciudadanos
que residan en Ibiza?
Les empreses i els seus processos de selecció són privats i
el Consell no hi ha d'interferir. Cada empresa és lliure de com fer el procés de
selecció del seu personal, depenent de cada lloc de feina.
L'única cosa que es pot fer en aquest camp és facilitar l'accés
a la formació dels residents a Eivissa per tal de que siguin els més preparats i
els preferits per les empreses locals.
¿Qué propuestas tenéis para la juventud?
Fan falta activitats educatives i que fomentin el col·laboracionisme
entre els més joves, que els mantinguin allunyats de les drogues i l'alcohol i que,
de passada, els ajudi a preparar-se pel seu futur i a treballar en equip.
¿Qué proyectos tenéis para la mejora de Sa Coma?
Sa Coma va ser una gran adquisició de l'anterior legislatura
i que ha quedat infrautilitzada en tots els aspectes. Com a objectiu principal,
s'ha de reprendre la implantació de la universitat a Sa Coma, és un espai gros amb
grans possibilitats i que dona lloc a més possibilitats que l'actual emplaçament.
¿Eliminaríais los party boats?
El turisme actual, cada vegada empra menys les barques de ferry
per anar d'excursions a les platges, això no s'ha d'oblidar. Els Party Boats
són la sortida que han trobat els empresaris de la mar d'Eivissa en front a una
demanda turística. El que s'ha de fer amb aquest nou negoci és trobar una regulació
que sigui respectuosa amb els espais naturals que es troben a Eivissa, com són illots
protegits on hi niuen aus que es troben en perill d'extinció. S'ha de limitar l'impacte
que tenen aquestes excursions, demanant-lo que naveguin a una distància dels espais
naturals i de la costa en la que l'impacte de la musica d'aquests vaixells no sigui
perjudicial per a la fauna ni pels turistes que volen estar tranquils a les platges
gaudint de la tranquil·litat i amb l'únic soroll de les ones de fons.
¿Qué haréis y qué ayudas daréis en el tema de la economía
de Ibiza?
Fa falta un servei més àgil per facilitar la creació de noves
empreses, així com un viver d'empreses que estudii la viabilitat de les propostes
d'empresa a Eivissa. També es poden buscar avantatges fiscals en el pagament dels
tributs que siguin propis del Consell a aquelles empreses amb les que es pugui portar
a terme un conveni per a la contractació de persones en risc d'exclusió social.
¿En el tema de medio ambiente de Ibiza que haréis?
Hi ha que canviar, almenys en un gran percentatge, que els
edificis públics i infraestructures del Consell funcionin amb energies renovables,
ja sigui de producció pròpia o mitjançant la contractació d'empreses subministradores
que es basin en la producció d'energies netes.
Paral·lelament, s'han de fer campanyes de conscienciació de
la població i empreses en favor de l'estalvi energètic, l'ús d'energies renovables,
la reducció de materials derivats del petroli i el reciclatge. Hem d'aprendre de
la nostra illa germana, Formentera, que ha eliminat les bosses de plàstic dels comerços
i fer el mateix a Eivissa, així com també s'han de reduir o, inclús, eliminar, els
envasos de poliestirè que sembla que s'estan posant de moda i estenent per l'àmbit
alimentari.
¿Qué propuestas tenéis en el tema de obras publicas y transportes?
Tothom coincideix en el problema del transport a Eivissa, tant
dins de l'illa, com per accedir-hi. S'han de replantejar els contractes, línies
i serveis d'autobusos, servei d'autobús a la carta pels cassos més extrems (els
petits nuclis amb escassa afluència de passatgers). En el cas dels accessos a Eivissa,
s'ha de reclamar l'autogestió dels ports i aeroport per poder adequar les taxes
d'aquests serveis per tal de facilitar les connexions per aire i mar en temporada
baixa, així com tots els serveis que aquestes infraestructures ens poden oferir.
¿Qué tenéis previsto para prevenir incendios en la isla?
Majoritàriament, hi ha tres classes d'incendis que ens afecten
més a l'illa d'Eivissa, els incendis urbans, els industrials i els forestals.
Pel cas dels incendis urbans i industrials, la prevenció parteix
de la formació de la ciutadania en els riscs que poden produir un incendi a casa
i s'ha de potenciar la inspecció per part dels bombers i inspectors d'indústria
de les indústries, edificis públics i blocs d'habitatges.
En el que fa a incendis en l'àmbit forestal, s'ha de
promocionar la gestió forestal, ja sigui pública o privada. Ja hi ha
associacions com les Des Rafal Trobat que han fet projectes de gestió forestal
que prevenen en bona part l'efecte d'un possible incendi forestal en aquest
lloc. S'ha de facilitar que els propietaris forestals puguin tenir profit del
seu bocí de bosc i facilitar els tràmits per poder anar a fer llenya al bosc,
sempre buscant unes condicions que impliquin un equilibri entre profit i
respecte pel medi ambient. Un altre cas a estudiar, es buscar alternatives a la
gent del camp a la crema de restes agrícoles, causa de bona part dels incendis
el sòl agrícola i que moltes vegades afecta també al forestal.
¿Qué tiene pensado hacer con Can Misses para mejorarlo?
Bé, Can Misses, com a edifici, ara mateix té poc a millorar,
és un edifici nou que, com sempre, s'ha d'anar adaptant als usos que se li han de
donar com a centre hospitalari; això si, sempre amb la col·laboració dels qui hi
han de treballar allí. Sembla que el tema de la radioteràpia ja està a punt d'arribar,
tot i que ja fa temps que a Eivissa hauríem de tenir aquest servei, però almenys
sembla que es veu la llum al final del túnel.
Com a illa que en l'estiu rep una gran quantitat de turistes
i treballadors (població flotant) que no es comptabilitzen a l'hora de dotar les
nostres infraestructures, s'ha de demanar que es tingui en compte aquest factor
per tal de dotar el nostre hospital dels recursos necessaris, ja siguin tècnics
com personals, i fer un estudi detallar de la despesa existent en els serveis concertats
amb la clínica privada (la única privada) que existeix a Eivissa, per tal de valorar
si els serveis concertats s'han de mantenir com a concertats o si és millor dotar
Can Misses amb aquests serveis de forma directa. No es pot dependre sempre d'una
empresa privada que el dia de demà pot desaparèixer o no voler signar els serveis
concertats.
¿Qué propuestas tenéis para mejorar el turismo en la isla
tanto en cantidad y calidad, como en la ampliación de la jornada alta o la promoción
de la baja?
Per poder trencar l'estacionalitat turística a Eivissa,
cal un pacte entre tots els sectors implicats. No es pot fer oferta per vindre
a Eivissa a l'hivern si no hi ha quasi hotels ni oferta complementària en
funcionament i si no hi ha mitjans per arribar a Eivissa de forma senzilla i
econòmica. Si volem que la gent visiti Eivissa a l'hivern, s'han de millorar
les comunicacions i la oferta que els visitants trobaran en l'arribar aquí.
L'administració pública ha de vetllar per poder oferir un catàleg cultural atractiu
pels visitants, destacant l'Eivissa cultural, paisatgística i esportiva, també,
com no, d'oci a l'hivern.
¿Consideráis necesario otro puerto deportivo?
A Eivissa ja hi ha prou ports esportius, el que s'ha de fer
és potenciar-los i potenciar-nos com a destí nàutic a l'hivern; en el cas de Sant
Antoni, rotundament, no volem un altre port esportiu. Es pot redistribuir l'actual
port per donar cabuda a més embarcacions, a dia d'avui, s'ha de plantejar molt seriosament
si és profitós per a la majoria dels ciutadans, mantenir un port comercial a Sant
Antoni que només opera durant tres o quatre mesos a l'any i que no deixa un profit
a aquest municipi que sigui remarcable, és més, el deteriorament dels espais públics
que produeixen els vehicles de gran tonatge que
arriben amb aquests vaixells és major que el benefici que se'ns pugui donar,
sobretot tenint en compte que els polígons industrials on van a parar la gran majoria
dels camions es troben fora de Sant Antoni i amb l'agreujant de que tenir les línies
marítimes dividides entre dos ports crea confusions entre els usuaris de les companyies
navilieres. En canvi, es pot aprofitar l'espai ocupat ara mateix pel port comercial
per promocionar els esports nàutics, també a l'hivern.
¿Que reclamaréis a Mallorca para que Eivissa tenga más ayudas
económicas y reciba más dinero?
A Mallorca i al Govern Central de Madrid, el que hem de reclamar
és un repartiment més just del que es recapta a Eivissa. No s'entén que, mentre
que a la resta de l'estat espanyol s'estenia una crisi financera que acabava amb
molts projectes socials, Eivissa tenia un creixement positiu de fins al 3%, però
això no ha recaigut sobre la població d'Eivissa, que hem vist com patíem retallades,
retallades i més retallades en nom d'una crisi financera que nosaltres no hem creat.
La solidaritat entre comunitats autònomes és necessària i ha de ser-hi, però amb
uns límits que facin que la nostra comunitat no es vegi desafavorida, essent una
comunitat contributiva amb l'estat, mentre que altres comunitats deficitàries no
respecten les normes imposades pel Govern Central en termes d'austeritat econòmica,
i s'ofereixin beneficis i serveis a la població dels que nosaltres ens veiem privats.
Si això hagués estat així, tindríem un hospital amb un millor servei als pacients,
millor dotat i, com no, amb la famosa radioteràpia des de fa temps, per posar un
exemple.
¿Que harás sobre la depuradora de Talamanca?
Bé, a Talamanca no hi ha cap depuradora, hi ha un emissari
que ve de la depuradora de Vila. Aquest emissari s'ha de reparar per tal de que
els abocaments d'aigües excedents de la depuradora no quedin a la platja, però aquesta
tampoc n'és la solució. Allunyar els abocaments fecals de la costa només trasllada
el problema més enfora. El que s'ha de fer d'una vegada, és que es construeixi una
nova depuradora completa, amb tots els cicles de depuració d'aigües i que el resultat
de les aigües depurades puguin aprofitar-se per comunitats de regants, per regar
els jardins municipals i per tots aquells usos en el que l'aigua no ha de ser consumida
i en els que es pugui emprar l'aigua depurada i així estalviar l'aigua que ha de
ser pel consum.
¿Haréis una campaña de transparencia?
La transparència no ha de ser només una campanya; la transparència
ha de ser una forma de governar, en la que qualsevol ciutadà tingui ben clar en
què s'inverteixen els seus imposts; quan paguem d'impostos des d'Eivissa, quan rebem
de l'Estat (balances fiscals), ja sigui en aportació econòmica, com en contraprestacions
que venen de l'estat (serveis com la Policia Nacional i Guàrdia Civil, sanitat...),
i de la part que rebem com a Consell, explicar en què es destinen els sous de tots
els ciutadans i publicar-ho de manera que tothom ho pugui consultar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario